Hola a totes i tots!
Com era d’esperar, aquesta pac està sent un viatge que no sé molt bé a on em portarà. Dir-vos que veure els vostres processos, m’ajuda a construïr el meu camí, la veritat és que vaig una mica perduda quan intento pensar el l’esbós final.
La setmana passada em vaig posar a jugar amb elements bàsics per veure què passava quan els movia, els hi canviava la dimensió o els substituïa. He buscat l’equilibri o tensió a través de la línia o el color, comprovant que segons a on col·loquem cada element, canvia completament el diàleg amb la resta. He jugat també amb diferents colors. Ha estat un exercici molt bàsic per anar integrant els continguts teòrics sobre composició. He retallat diferents materials i els he anat disposant sobre un fons, primer blanc i després de color.
Després he fet alguns esbossos sense pensar en cap resultat final concret. He fet servir ceres, pintura acrílica i m’ha agradat molt donar volum amb les textures del material. Crec que el següent pas, serà desenvolupar un esbós que em porti a la peça final, la que hem de dibuixar al llenç que hem preparat.
M’encantaria compartir amb vosaltres per on aniré, però no en tinc massa idea. No tinc cap estil, no he pintat mai i després de l’anàlisi de les obres, crec que em deixaré portar per la influència de Sonia Delaunay–Terk.
Una de les obres que he analitzat és aquesta:
Prismes elèctrics, de Sonia Delaunay-Terk
1914, oli sobre llenç, 250x250cm,Musée Nationl d’Art Moderne, París
M’agrada descobrir com generar dinamisme a través de la forma i el color. Jugar amb els complementaris, amb la composició circular que no acaba mai. És com omplir tot el llenç de vitalitat i descobrir noves formes cada vegada que el mires de nou. Em sento força limitada a l’hora de traçar la realitat, així que per gaudir d’aquest exercici crec que el més adient és fixar-me en com afecten les formes, la llum i la combinació de colors a la composició final.
Glòria, si em fas cinc cèntims de com veus el meu procés, m’ajudarà a caminar una mica més segura.
Vinga, seguim! I gràcies a totes i tots per les vostres aportacions :)
m
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Montse, després del joc compositiu que fas amb els papers, et disposes a agafar el pinzell sense massa estructura. Et convido que escullis un punt de partida que et doni una base que aprofundeixi en la proposta més enllà del joc de pesos. Que el resultat final no estigui predertimant no vol dir que el punt de partida tot s’hi valgui.
Després d’un procés tan curiós com el que encetes amb els paperets, tinc la sensació que tornes enrere amb la pintura, i no per una qüestió de destresa… La composició és un tema que domines (he vist les teves fotos;) i sento que quan agafes el pinzell et falta seguretat i adoptes un llenguatge naif que no t’escau.
No sé si m’explico… si et cal, en continuem parlant per Instagram.
Seguim!
Gràcies Glòria, em sento així exactament. De fet, estic completament bloquejada, no sé per on començar i van passant els dies i no hi ha manera :(
Parlem per IG, gràcies Glòria, som-hi!